martes, 26 de abril de 2011
domingo, 24 de abril de 2011
REFLEXIONEM AMB UNA IMATGE
Si als centres educatius no es potencia l’ús de les metodologies inclusives i no es respecta l’atenció a la diversitat ens trobaríem amb la mateixa situació que a la vinyeta...
jueves, 21 de abril de 2011
BIBLIOGRAFIA DELS GRUPS INTERACTIUS
- Articles
Diez, J., Rué, L., Garcia, P., Brown, M. (2010). Matemàtiques i grups interactius: ensenyament i aprenentatge des del punt de vista de les interaccions. Temps d’Educació, núm. 38, 135-151.Sordé, T., Rios, J.O. (2010). Estratègies d’èxit per a promoure la cohesió social des de l’educació. Eines, 101-107.
Pallarés Pascual, V., Traver Martí, J.A. (2007). Grups interactius i educació inclusiva comunitària. Universitat Jaume I. Castelló.
Pallarés Pascual, V. Els grups interactius a l’IES Bovalar: apropament a una experiència transformadora. Universitat Jaume I. Castelló.
Ferrer Esteban, G. (2005). Hacia la excelencia educativa en las comunidades de aprendizaje: participación, interactividad y aprendizaje. Educar, núm. 35, 61-70.
Comas, A., Mascarell, M. (2005). Treballar amb una comunitat d’aprenentatge (la visió dels mestres). Educar, núm. 35, 87- 91.
Flecha, R., Puigvert, L. Las comunidades de aprendizaje: una apuesta por la igualdad educativa. Universitat de Barcelona.
- Llibres
Macarulla, I. i Sáiz, M. Bones pràctiques d’escola inclusiva. Ed. Graó. Barcelona: 2009.
Huguet, T. Aprendre junts a l’aula: una proposta inclusiva. Ed. Graó. Barcelona: 2006.
martes, 19 de abril de 2011
GRUPS INTERACTIUS: TEORIES
Vigotsky va ser un dels primers pensadors que va introduir la importància de les interaccions en l’aprenentatge.
Les seves postures, que ara comentarem, van ser molt revolucionaries perquè la major part de les teories psicològiques de l’aprenentatge defensaven que aprendre era un fet individual i relacionat amb la cognició.
Vigotsky deia que l’aprenentatge implicava la internalització de les activitats que s’havien dut a terme en contextos socials. D’aquesta forma els infants aprenien mitjançant la seva participació en activitats realitzades amb altres persones (adultes) que tenien un major domini d’aquella activitat (nivell de desenvolupament potencial).
Les persones que interactuaven amb l’infant guiaran la seva conducta fins que assoleixi un major nivell d’autonomia i responsabilitat (nivell de desenvolupament real).
També deia que el llenguatge contribuïa al desenvolupament del pensament. Per això, les interaccions són molt importants.
En un estudi va analitzar la relació entre la base biològica de la conducta i els seus components socials i culturals. En estudiar el desenvolupament va trobar evidències que mostraven que el que va anomenar com a “estructures elementals” (de caire biològic) aviat eren substituïdes per les “estructures superiors” que marcaven els processos psicològics de la persona.
Aquestes estructures superiors són el resultat del que després diversos sociòlegs van anomenar socialització i que venen marcades pel propi procés d’aprenentatge.
Luria i els seus col·laboradors afirmen que els components que formen part d’aquestes estructures superiors depenen de les experiències socials que viu la persona al llarg de la seva vida. Així, l’aprenentatge és un procés social que té com a resultat la construcció d’una sèrie d’estructures cognitives o mentals.
Per últim voldria mencionar l’aprenentatge dialògic. Aquest concepte ha estat investigat i desenvolupat pel Centre d'investigació social i educativa (CREA) de la Universitat de Barcelona a càrrec de Ramon Flecha.
L’aprenentatge dialògic es basa en la concepció comunicativa de l’aprenentatge. Planteja que l’aprenentatge depèn principalment de les interaccions que s’estableixen entre les persones.
En el cas dels grups interactius, la construcció de significats es basa en les interaccions que resulten d’un diàleg igualitari entre els alumnes, els tutors,...
GRUPS INTERACTIUS: DEFINICIÓ I ASPECTES PEDAGÒGICS
1. Definició
"Estratègia activa i motivadora que pretén un augment del rendiment acadèmic de l’alumnat, que amb les mateixes capacitats que altres nens i nenes de la seva edat però amb diferents condicions de context, es troben en situació de desigualtat en els ritmes curriculars"
Definició del Centre d'investigació social i educativa (CREA) de la Universitat de Barcelona a càrrec de Ramon Flecha.
Definició del Centre d'investigació social i educativa (CREA) de la Universitat de Barcelona a càrrec de Ramon Flecha.
2. Característiques i principis
- L’alumnat és el subjecte actiu de l’aprenentatge i està més motivat.
- Aprenentatge dialògic i cooperatiu.
- Clima de comunicació i cooperació entre alumnat i mestres.
- Foment de les interaccions de l’alumnat.
- Major igualtat d’oportunitats educatives.
- Inclusió educativa de l’alumnat.
- Potenciació dels aprenentatges de l’alumnat dins l’aula.
- Ajuda i seguiment més directe i personalitzat de l’alumne.
- Majors expectatives d’aprenentatge.
- Treball d’habilitats socials (treball en equip, iniciativa, cooperació, respecte cap a les diferències,...) i habilitats comunicatives (diàleg entre iguals).
- Flexibilització de l’espai i el temps.
- Optimització de recursos humans, materials i econòmics.
3. Finalitats
- Superar el fracàs escolar i la cerca d’una igualtat de resultats educatius per a tot l’alumnat.
- Potenciar el treball cooperatiu i la implicació de tot el grup- classe.
- Evitar l’exclusió social i la superació dels problemes de convivència.
4. Organització a l’aula
Hi ha una organització flexible, perquè el grup- classe es divideix en tres grups de treball heterogenis (rendiment, cultura, gènere,...).
Cadascun d’aquests grups està dirigit per un adult/a (mestre/a, integradora social,...). Tres adults/es passen pels grups i expliquen una tasca de les tres que hi ha preparades.
Cadascuna de les tasques durarà 20 minuts. L’adult/a explicarà la tasca a fer i l’alumnat la realitzarà. Els nens i les nenes es poden ajudar i interactuar entre ells.
5. Metodologia
Les tasques que es prepararan seran de les àrees de català o matemàtiques.
Per exemple si són de català poden ser: lectura, comprensió, expressió oral i exercicis. En canvi, si són de matemàtiques poden ser: càlcul mental, operacions i problemes.
Els mestres prepararan els materials i aclariran els dubtes de l’alumnat. També en poden fer un seguiment.
Els nens i les nenes amb més nivell d’aprenentatge poden ajudar als seus companys/es mentre intensifiquen el seu propi aprenentatge, gràcies a l’esforç que han de realitzar per explicar-se.
SESSIÓ 4: REUNIÓ PER ESCOLLIR LA METODOLOGIA/ES DE TREBALL INCLUSIU A 5È I LA FITXA DEL PAC
Data i temporització: Dia 22 de març. 2 hores.
Lloc: Biblioteca del centre.
Participants: Mario González Jorge (director i tutor de pràctiques), mestra d’educació especial i Noèlia Zaragozà Matamoros (jo mateixa).
Objectius:
- Explicar la pròpia intervenció psicopedagògica a la mestra d’educació especial.
- Acordar la metodologia/es inclusives a treballar i la fitxa del Pla d’Autonomia de Centre (PAC) per a recollir-ho.
Desenvolupament:
En aquesta fase s’han produït una sèrie de canvis pel que respecta al desenvolupament de les actuacions a realitzar.
Les reunions amb la tutora i l’equip docent de 5è de primària no han estat possibles de fer perquè les pràctiques les realitzo els dijous al matí quan tinc hores lliures, però els companys/es tenen classe amb l’alumnat, i en els intervals d’alguns matins i tardes que no formen part de l’horari lectiu.
Veient que les reunions amb l’equip docent de 5è de primària serien complicades de realitzar, amb el tutor de pràctiques hem decidit que farem les reunions juntament amb la mestra d’educació especial, que coneix a l’alumnat de 5è i les seves necessitats educatives. A més, tots els temes que tractarem seran coneguts per la tutora de 5è que també ens donarà la seva opinió.
En aquesta reunió de la segona fase explico a la mestra d’educació especial en què consistirà la meva intervenció psicopedagògica.
Com aquesta es centra en la valoració de les metodologies de treball cooperatiu i inclusiu debatem quina o quines metodologies inclusives treballarem a 5è de primària. Pensem que el més adequat serà fer-ne una, perquè ja ens trobem gairebé al tercer trimestre i decidim de treballar amb grups interactius. Destacar que la tutora n’està d’acord.
Com la meva proposta es relaciona amb el desplegament del Pla d’Autonomia de Centre (PAC), en aquesta mateixa reunió, recerquem al mapa estratègic l’activitat més adequada per a treballar-hi i la seva fitxa concreta.
Després de visualitzar els objectius estratègics, les estratègies i les activitats ens decantem per treballar:
- Objectiu estratègic 1: - Millorar els resultats educatius.
- Estratègia 1.2: - Revisió i actualització de les estratègies i metodologies de centre.
- Activitat 1.2.3: - Consolidació de la metodologia de treball cooperatiu i de les mesures d’atenció a la diversitat a l’educació primària.
Recursos:
Mapa estratègic del Pla d’Autonomia de Centre (PAC) i fitxa de l’activitat 1.2.3.
Avaluació:
Tot i no realitzar la reunió amb l’equip docent de 5è de primària tal i com s’havia proposat al pla de treball inicial, voldria destacar que estic satisfeta perquè la proposta presentada li ha semblat adequada a la mestra d’educació especial.
A l’hora de triar la metodologia inclusiva a treballar (grups interactius) també hem estat d’acord. Com abans he dit s’havia parlat amb la tutora de 5è per a què ens donés la seva opinió.
Pel que fa als acords als que hem arribat han estat:
- Treballar en grups interactius a 5è de primària.
- Recollir el treball dels grups interactius en la fitxa del Pla d’Autonomia de Centre (PAC) de l’activitat 1.2.3: Consolidació de la metodologia de treball cooperatiu i de les mesures d’atenció a la diversitat a l’educació primària.
El primer acord és molt significatiu perquè ens indica la metodologia que es farà servir i el segon acord ens permetrà recollir el treball d’aquesta metodologia.
Destacar que posteriorment, hi haurà un compliment dels acords als que hem arribat que avaluarem a través d’observacions directes i l’aplicació d’instruments a una mostra del centre. Així, s’avaluaran els indicadors d’aplicació de l’activitat, d’execució de la tasca i del seu impacte.
Al llarg de la reunió hem seguit una estructura tal i com hem treballat a diverses assignatures. Aquesta estructura ha estat la presentació de la proposta o demanda, el diàleg ordenat i l’arribada a acords. Posteriorment, ja es farà un seguiment.
Observacions:
Pel que fa als materials utilitzats voldria destacar que són molt valuosos i que estan presentats de forma molt clara.
lunes, 18 de abril de 2011
PLA DE TREBALL DE LA FASE 2
FASE 2 (Negociació): Reunions amb l’equip docent de 5è. Concreció de pautes metodològiques i organitzatives per a treballar de forma inclusiva. DATA: Del 17 de març al 7 d’abril HORES: 9 |
Objectius: - Explicar la pròpia intervenció psicopedagògica a l’equip docent de 5è de primària. - Acordar la metodologia/es inclusives a treballar i la fitxa del Pla d’Autonomia de Centre (PAC) per a recollir-ho. - Establir pautes adequades per a potenciar l’ús de la metodologia/es inclusives. Destinataris/Àrees: - Noèlia Zaragozà Matamoros - Mario González Jorge (director i tutor extern) - Mestra d’Educació Especial i pedagoga - Equip docent (tutora de 5è i especialistes) |
ACTIVITATS I CONTINGUTS |
- Primera reunió amb l’equip docent de 5è de primària. - Explicació als docents de la pròpia intervenció psicopedagògica a desenvolupar. - Acord de la metodologia/es de treball inclusiu a fer servir. - Tria de la fitxa del Pla d’Autonomia de Centre (PAC) més adequada per recollir-hi la proposta a desenvolupar. - Segona reunió amb l’equip docent de 5è de primària. - Establiment de pautes metodològiques i organitzatives per a treballar de forma inclusiva i cooperativa segons la metodologia/es escollides. - Compleció de la fitxa del Pla d’Autonomia de Centre (PAC). |
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES |
- Pla d’Autonomia de Centre (PAC) - Fitxa del Pla d’Autonomia de Centre (PAC) |
INDICADORS D’AVALUACIÓ |
- Reunions de coordinació - Acords arribats a les reunions - Valoració del tutor de centre |
domingo, 17 de abril de 2011
OBJECTIUS, ESTRATÈGIES I ACTIVITATS DEL PAC. INDICADORS
Al curs anterior, després d’haver elaborat l’anàlisi DAFO i la seva matriu es van extreure conclusions i es va començar a dissenyar el mapa estratègic.
El mapa estratègic és una representació gràfica per a visualitzar les prioritats estratègiques del centre que ha d’atendre a dos objectius estratègics:
- Millorar els resultats educatius.
- Millorar la cohesió social.
Així, vam identificar les estratègies i les iniciatives o activitats rellevants, per a l’assoliment dels objectius estratègics esmentats.
Les estratègies són els itineraris per arribar als objectius i n’hi ha d’haver com a màxim 5.
Tenen dos dígits. El primer fa referència a l’objectiu estratègic i el segon a l’estratègia concreta.
Exemple:
Objectiu estratègic 1: Millorar els resultats educatius.
Primera estratègia: 1.1: Millora dels resultats educatius mitjançant l’assoliment de les capacitats i de les competències bàsiques.
A l’escola el grup impulsor les va formular a partir de l’anàlisi DAFO i la interpretació de de la matriu i el claustre es va encarregar de revisar-les.
Posteriorment, ja vam crear iniciatives o activitats per afavorir les estratègies.
Cal prioritzar les que tinguin un impacte potencial, un nombre d’objectius coberts, els recursos necessaris,...
En aquest cas tenen tres dígits. El primer fa referència a l’objectiu estratègic, el segon a l’estratègia concreta i el tercer a les activitats per afavorir les estratègies.
Exemple:
Objectiu estratègic 1: Millorar els resultats educatius.
Primera estratègia: 1.1: Millora dels resultats educatius mitjançant l’assoliment de les capacitats i de les competències bàsiques.
Activitat 1.1.1: Revisió i actualització del desplegament curricular en el centre.
Activitat 1.1.2: Elaboració i implementació del Pla de lectura de centre.
Activitat 1.1.3: Priorització de les competències metodològiques en totes les àrees, especialment en l’àmbit de les llengües i en l’àrea de matemàtiques.
Activitat 1.1.4: Consolidació del Taller de 6a hora de Tècniques d’estudi.
Un cop tinguem les estratègies i les iniciatives o activitats proposades cal establir uns indicadors que han de mesurar l’acompliment dels objectius i el grau d’aplicació de les activitats del pla estratègic.
Han de tenir aquestes característiques: clars, entenedors, verificables, inequívocs, disposar d’ells a curt termini, posar-ne un nombre limitat, revisar-los,...
Al centre on em trobo s’empren indicadors d’aplicació (aplicar les activitats proposades), d’execució (forma d’aplicar les activitats ) i d’impacte (utilitat).
Els indicadors deriven en el Quadre de Coordinació i Informació de centre (QCI) que és una eina (programari) per avaluar l’aplicació del Pla Estratègic, prendre decisions de millora i rendir comptes.
SESSIÓ 3: ACORDS DEL PLA D’AUTONOMIA DE CENTRE DEL CURS ANTERIOR
Data i temporització: Dia 16 i 18 de març. 4 hores.
Lloc: Despatx de direcció.
Participants: Mario González Jorge (director i tutor de pràctiques) i Noèlia Zaragozà Matamoros (jo mateixa).
Objectius:
- Analitzar el Pla d’Autonomia de Centre (PAC) des dels seus inicis fins a l’actualitat.
Desenvolupament:
Fem dos reunions per a parlar d’alguns documents del PAC (mapa estratègic) i analitzar els objectius, estratègies i activitats als que es van arribar al curs anterior.
En aquesta ocasió també en recullo les dades més rellevants.
Recursos:
Documents del Pla d’Autonomia de Centre (PAC).
Avaluació:
Tinc presents els indicadors de recursos (documents consultats i qualitat de la informació).
Aquests indicadors m’han permès realitzar la sessió de forma estructurada.
Ha estat una sessió on hem pogut recordar la tasca feta al curs anterior pel que respecta a l’inici del Pla d’Autonomia de Centre (PAC).
Tinc la sensació de que ha estat una tasca que m’ha permès donar més forma a la pròpia proposta d’intervenció psicopedagògica. El fet de recordar i concretar els acords arribats al curs anterior em permet tenir una visió més precisa del desenvolupament de la intervenció a dur a terme.
Per tant, una conseqüència dels acords als que es va arribar al curs anterior és que aquests acords em permeten enfocar la meva proposta d’intervenció de forma més clara i aquesta, a més, es comença a definir.
Destacar que hi ha un compliment dels acords anteriors.
Al llarg de la fase he fet una fase d’observació i de recull de dades tal i com vam treballar a àrees com és la d’Anàlisi de Casos.
Observacions:
Tampoc m’he trobat amb cap mena de dificultat per a consultar la informació perquè tal i com he esmentat a l’escola tenen els documents del Pla d’Autonomia de Centre (PAC) recollits en carpetes i molt ben ordenats i organitzats.
jueves, 14 de abril de 2011
INICI DE L’ELABORACIÓ DEL PAC DEL CENTRE AL CURS ANTERIOR
Per iniciar l’elaboració del Pla Estratègic al curs anterior es va seguir la normativa vigent.
A continuació es va fer la matriu DAFO que és una taula de doble entrada on es concreta la valoració dels punts forts i febles del centre en relació amb les amenaces i oportunitats per establir els objectius i les estratègies del Pla Estratègic. Destacar que es valoren de l’1 al 5 o al 10.
Aquesta és la Resolució EDU /380/2010, de 10 de febrer, per la qual es dóna publicitat dels centres que estan fent el disseny del Pla Estratègic per a la millora dels resultats educatius i la cohesió social com a objectius prioritzats pel Departament d'Educació, i es fixa el calendari per a la formalització documental del Pla estratègic per a la millora de la qualitat i la promoció de l'autonomia del centre educatiu durant els cursos 2010-2011, 2011-2012, 2012-2013 i 2013-2014.
Aquesta resolució ens diu que els centres que dissenyin el seu Pla Estratègic hauran de concretar els objectius, les estratègies i actuacions a desenvolupar durant 4 anys, els compromisos, els recursos acordats amb el Departament,...
S’indica que un cop el Pla Estratègic s’aprovi pel claustre de professorat i pel consell escolar es presentarà a la direcció dels serveis territorials. Més endavant, es signarà el document d’acord quadriennal d’aplicació del Pla Estratègic.
Posteriorment, hi haurà la fase d’aplicació per part del centre i la fase de seguiment per part del Departament, que també oferirà formació i acompanyament.
Per a iniciar el Pla Estratègic a principis de curs anterior es va fer una Avaluació Global Diagnòstica (AGD). En aquest enllaç hi ha un document que en parla:
L’AGD és una eina que té com a finalitat avaluar els centres educatius, destacant-ne els punts forts i els febles a través de diverses variables: context, resultats, processos d’aula, processos de centre i recursos.
Es fa un diagnòstic amb una mostra representativa d’alumnes, famílies i professorat amb diversos instruments: qüestionaris, anàlisi de documentació, entrevistes i grups de discussió.
Finalment es fa un informe amb el calendari seguit, la mostra, les dades de les variables analitzades i les propostes de millora.
Amb les dades de l’informe, es va elaborar l’anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), entenent les amenaces i les oportunitats com a variables externes i les debilitats i les fortaleses com a variables internes.
Una eina que va anar bé és la Guia per elaborar i aplicar el Pla Estratègic que ens parla de l’Avaluació Global Diagnòstica (AGD), l’anàlisi i la matriu DAFO, el mapa estratègic, exemples d’algunes iniciatives i activitats,...
martes, 12 de abril de 2011
QUÈ ÉS EL PAC? RELACIÓ AMB LA PROPOSTA D’INTERVENCIÓ
El Departament d’Educació promou el Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius públics (PMQCE) que té com a finalitat incrementar els resultats educatius, millorar la cohesió social i la inclusió, impulsar l’equitat, l’excel·lència, l’autonomia i la millora de la qualitat educativa.
Una de les línies d’actuació del PMQCE és concreta en l’elaboració del Pla d’Autonomia de Centre (PAC) amb format de pla estratègic.
El Pla d’Autonomia de Centre és un nou model de gestió de plans i projectes. La seva finalitat és promoure la major autonomia organitzativa, pedagògica i de gestió als centres educatius.
Es concreta en la planificació dels objectius a assolir, les estratègies i actuacions a aplicar al llarg de 4 anys, els recursos necessaris per a assolir-ho (acordats amb el Departament), els compromisos, el seguiment de la seva aplicació i la seva durada.
El Pla d’Autonomia de Centre (PAC) és relaciona amb la pròpia proposta d’intervenció psicopedagògica perquè a primer nivell de Cicle Superior (5è de primària) acordarem la metodologia/es de treball inclusiu a fer servir i escollirem la fitxa del PAC més adequada per recollir els resultats de l’ús de les metodologies de treball cooperatiu i inclusiu.
Destacar que també avaluarem la fitxa del PAC mitjançant l’ús d’indicadors i instruments d’avaluació que seran dissenyats. Per això farem una recollida i un buidatge de dades amb una mostra de professorat i alumnat de 5è de primària.
domingo, 10 de abril de 2011
SESSIÓ 2: VISUALITZACIÓ DEL PLA D’AUTONOMIA DE CENTRE (PAC)
Data i temporització: Dia 14 i 15 de març. 3 hores.
Lloc: Despatx de direcció.
Participants: Mario González Jorge (director i tutor de pràctiques) i Noèlia Zaragozà Matamoros (jo mateixa).
Objectius:
- Analitzar el Pla d’Autonomia de Centre (PAC) des dels seus inicis fins a l’actualitat.
Desenvolupament:
Abans de fer la reunió he buscat informació del què és un Pla d’Autonomia de Centre (PAC), tot i que ja coneixia el de l’escola. Tot i això, vaig recercar-ho perquè volia conèixer-ne els seus trets generals.
A la reunió el tutor de pràctiques m’ha donat informació del Pla d’Autonomia de Centre (PAC) perquè la meva proposta d’intervenció psicopedagògica fa una aportació al desenvolupament d’aquest projecte en el que hi participa el centre i que el mateix tutor coordina.
Visualitzem els documents i els comentem. En recullo les dades més rellevants, perquè és un document novedós que va començar a funcionar el curs anterior.
Recursos:
Documents del Pla d’Autonomia de Centre (PAC).
Avaluació:
Tinc presents els indicadors de recursos (documents consultats i qualitat de la informació).
Aquests indicadors m’han permès realitzar la sessió de forma estructurada.
També ha estat una sessió molt profitosa, perquè abans de recercar la informació i durant la reunió desconeixia alguns dels trets del Pla d’Autonomia de Centre (PAC) que havia de saber per tal de tirar endavant la proposta presentada.
Com a sensació destacar que m’ha semblat que tot i treballar al centre on faig les pràctiques, desconeixia aspectes del PAC importants.
Pel que respecta als acords dir que al present curs incorporarem l’avaluació basada en indicadors. En altres cursos s’arribarà a altres acords, ja que el PAC té un període d’implantació de 4 anys.
Això vol dir que és un projecte on es compliran els compromisos i els acords als que es va arribar al curs anterior, 2009-2010.
Observacions:
Com a la primera sessió no m’he trobat amb cap mena de dificultat per a consultar la informació perquè a l’escola tenen tots els documents del Pla d’Autonomia de Centre (PAC) recollits en carpetes i molt ben ordenats i organitzats.
jueves, 7 de abril de 2011
ALGUNES ACTUACIONS SIGNIFICATIVES
Comento algunes de les actuacions que es fan al centre per potenciar la igualtat d’oportunitats, la integració i la cohesió social de l’alumnat.
- Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD): Reunions on es planifiquen actuacions a fer amb alguns alumnes i es realitza un seguiment. Es parla dels recursos a emprar, les adaptacions a fer, els Plans Individualitzats (PI),...
- Comissió Social de Centre (CSC): Reunions de seguiment d’alumnat amb situació de risc social.
- Comissió de voluntariat: Ha començat a funcionar aquest curs. Una de les actuacions més significatives és informar a través de cartells de que els ciutadans/es i ex-alumnes poden acudir al centre per ajudar a fer tasques (lectura,...).
- Control de l’absentisme: Protocol d’absentisme on la Integradora Social (INS) s’anota l’alumnat que falta. Si veu que falta força dies sense justificar-ho truca a casa i també hi va de forma personal.
- Tramitació de beques o ajuts: Com hi ha pares que tenen problemes amb l’idioma o no saben on acudir, la Integradora Social (INS) s’encarrega de tramitar beques per a demanar ajudes de menjador, llibres i materials.
- Programa de reutilització de llibres: Des de 3r fins a 6è de primària hi ha un programa on els llibres es reutilitzen i no es poden fer anotacions en ells.
domingo, 3 de abril de 2011
RECULL DE DADES: ELS PROJECTES DEL CENTRE
Alguns dels projectes que es desenvolupen al centre tenen la finalitat de potenciar el tractament adequat de l’atenció a la diversitat.
N’he visualitzat i analitzat alguns com els següents:
- Pla Educatiu d’Entorn (PEE): Vol donar resposta a les necessitats de l’alumnat, en especial als que presenten situació social desfavoridora, com és el cas. El PEE potencia la socialització, la convivència, la cohesió, la integració, la igualtat d’oportunitats,... A l’escola es fan tallers o activitats esportives com ara: batuca, voleibol i atletisme. - Programa de Refuerzo, Orientación y Apoyo (PROA): Dirigit a millorar les dificultats d’aprenentatge, potenciant els hàbits de treball, les estratègies d’organització, el reforç lector,... Al centre es fa l’activitat d’expressió, de càlcul i de biblioteca.
- Programa d’Innovació educativa (PIE): Afavoreixen la millora de la qualitat educativa i la coneixença i/o obertura a la societat. A l’escola s’han fet: Biblioteca escolar “puntedu” i “Convivència i mediació escolar”. Aquest curs es desenvolupa el “Foment de la inclusió escolar i social”.
RECULL DE DADES: EL CONTEXT DEL CENTRE
Ens trobem en un centre de titularitat pública d’Educació Infantil i Primària amb una estructura d’una línia que escolaritza alumnes de 3 a 12 anys.
Des del curs 1997/98 es va considerar un Centre d’Atenció Educativa Preferent (CAEP). Actualment, però aquesta denominació ha canviat pel de tipologia C.
Pel que fa a les instal·lacions hi ha dificultats en relació a l’espai, ja que les aules i la resta de zones són molt petites. El claustre de professors està format per 23 mestres i 3 membres del Personal d’Administració i Serveis (PAS) que el formen el conserge, l’administratiu i la integradora social.
S’hi escolaritzen un nombre aproximat de 200 alumnes. Hi ha un 69,8% d’alumnat estranger (Marroc, Paquistà, Romania, Equador,...) i un 30,81% té la nacionalitat espanyola, d’entre els quals hi ha un 25% d’ètnia gitana.
A l’escola hi ha un 40,11% d’alumnat que té NEE acreditades. Aquestes NEE són de diversa tipologia.
- Un 2.32% són per dificultats d’aprenentatge, sobretot en les àrees instrumentals (llengües i matemàtiques).
- Un 26.16% són per causes socioeconòmiques i/o socioculturals desfavoridores que deriven en NEE de caràcter social. L’EAP avalua les necessitats a través d’un informe social on s’identifiquen els factors econòmics, socials i familiars que motiven les necessitats educatives. També es donen orientacions per a l’escolarització.
- Un 11,62% són per l’escolarització d’alumnat nouvingut, ja que quan un nou alumne/a arriba al centre se’l considera nouvingut durant un període de dos anys.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)