CONCLUSIONS

Per a iniciar l’entrada final al blog voldria comentar que en aquest Pràcticum II no he estat tan neguitosa com a l’anterior, perquè l’he realitzat al propi centre de treball i ja coneixia qui seria el tutor de pràctiques (director del centre), als companys i companyes del claustre i a l’alumnat.

Per tant, en aquesta ocasió m’he sentit molt més segura per estar en un context amb persones conegudes.

Tot i això, en alguns moments he estat neguitosa com ara en l’elaboració del preprojecte i les fases del pla de treball inicial (PAC 1). Però, el tutor de pràctiques m’ha ajudat, assessorat i aconsellat en tot el procés, és a dir, en les tasques assignades des de la UOC i en la realització de la intervenció com a estudiant de psicopedagogia al centre.

Considero que la seva ajuda m’ha permès fer una tasca molt més elaborada i profitosa.

Un tema que es va començar a treballar al centre i del que tenia força desconeixement era el Pla d’Autonomia de Centre (PAC), que es relacionava amb la meva proposta d’intervenció.

Em feia un poc de vergonya el no entendre els diferents documents que componen aquest pla. Però, si hi havia aspectes que no coneixia ho preguntava, per poder tirar endavant la pròpia intervenció psicopedagògica de forma eficaç.

En aquesta ocasió, voldria destacar que m’he organitzat millor que al pràcticum anterior per compaginar l’elaboració de les tasques i activitats a fer. Gràcies a una millor organització he realitzat les tasques de forma més precisa. Tot i això, també ha influït l’haver fet el pràcticum anterior, perquè més o menys ja sabia quines tasques em demanarien i quina previsió de temps hauria de tenir en compte.

Al llarg de les fases i les tasques i actuacions realitzades m’he adonat que les diferents intervencions fetes en una fase donaven sentit a les fases a fer a continuació, ja que hem seguit una estructura organitzada i ordenada.

Moltes d’aquestes actuacions es recullen en documents que he penjat al blog. Aquests documents reflexen les actuacions fetes i considero que són uns recursos molt valuosos. El seu recull ha estat possible per la facilitat que he tingut a l’hora de recollir la informació del centre.

Pel que fa a la vida al centre es nota que el treball en grups interactius ha permès a l’alumnat millorar les seves relacions, la socialització, el treball en equip, l’ajuda, la cooperació i el ser més responsable.

Per tant, la metodologia inclusiva dels grups interactius és una activitat que permet defugir de les metodologies tradicionals i és molt adequada per atendre a la diversitat a l’aula.

Els mestres també estan molt satisfets perquè els grups interactius impliquen la millora en l’autonomia dels nens i les nenes, la cooperació, l’esforç, el procés d’aprenentatge i l’autoestima, ja que l’alumnat es veu ajudat i reforçat en els aprenentatges.

Amb l’ús d’aquesta metodologia esperem que a part de potenciar-se el treball cooperatiu, la inclusió i la socialització, més endavant, també hi hagi una millora en l’assoliment de les competències bàsiques i els continguts vigents al currículum.

En quant a les activitats fetes dir que l’elaboració del pla de treball (PAC 1) m’ha servit per establir les actuacions a fer i saber d’on havia de partir per evitar improvisacions.

La realització del blog (PAC 2) m’ha permès expressar les pròpies vivències, experiències i recollir la informació rellevant. Sobretot, ha estat una eina molt útil per a recollir les actuacions fetes i fer-ne una reflexió personal.

L’elaboració de la DAFO (PAC 3) m’ha permès analitzar el centre on ens trobem, la pròpia intervenció feta i opinar sobre les experiències dels companys/es d’aula.

En definitiva, el Pràcticum II ha estat una bona i molt grata experiència i una font de coneixement que m’ha permès analitzar el treball dels grups interactius a l’aula de 5è de primària tot relacionant-ho amb el Pla d’Autonomia de Centre.